No diuen que "l'avarícia trenca el sac?"

Vull anar...

• a veure el concert de Charades d'aquest divendres al Pub Línia
• a un dels "Guateques de Ramón" a Saragossa
• al Tremendos Pop Festival de Monzón
• a veure Tachenko
• a un altre concert de Sidonie
• a una sessió de "Our Favourite Club"
• a veure com punxa l'Edu Lobo
• a un altre concert de La Casa Azul
• a un altre concert de Facto Delafé y Las Flores Azules

En fi, que vull anar a massa llocs i tal i com pinta la feina... em quedaré sense la meitat de totes aquestes propostes

Voluntaris que m'hi vulguin acompanyar?

Més indie: La costa brava

La lluvia en Sevilla es una maravilla...

Després de l'entrepussada de l'altre dia (només va ser això una entrepussada que em va fer posar de mala lluna durant unes horetes) les coses es veuen millor.

Continuo pensant que el viatge a Sevilla ha estat com la clau que necessitava per tancar el pany de la porta; ja se sap, si no tanques amb clau, sempre poden entrar lladres.

Altres queixes:
Estic del treball de les proteïnes fins al monyo!!! Encara que com diuen: "sarna con gusto no pica"

A veure si torno a agafar el fil del bloc...

Taquicàrdies...

Aquest post no havia de ser per tu. Aquest post havia de ser per explicar els meus tres dies a Sevilla i ara em veig aquí, novament tancava al bucle.
Per què quan el tall és profund i per fi aconsegueixes que la carn comenci a cicatritzar, algú et tiba la pell i es torna a obrir la ferida. Per què?????

Aquest cop era jo qui anava pel meu camí; per què després de tres dies fantàstics per no oblidar, tornes? Ja no et vull. Almenys no d'aquesta manera.... al cap i a la fi tu sempre t'esforces en demostrar que no t'interessa res del meu món. Per què hauria de continuar jo fent l'esforç?
Només recordar el que he vist avui em fa sentir tan malament, que a partir d'aquest moment ja no entres als meus records. I bé, sé que no en tens la culpa d'això i que mai et recriminaré res, però ara mateix necessito escriure-ho:

Hi ha vida després de Sevilla!!