Històries quotidianes d'una vida lineal

[...] i en aquella nit en què semblava que els dos estaven disposats a compartir els petits moments de la vida de l'altre, ella li va preguntar:

- I amb les altres noies amb qui has estat, com és que no va funcionar?- Per un moment, ella va pensar que potser havia anat més enllà i que ell canviaria de tema sobtadament, doncs pel temps que portava coneixent-lo sabia que no li agradava que ningú s'endinsés tant en els seus sentiments. Contràriament a la resposta esperada, ell va acceptar de bon grat explicar-li-ho i compartir amb ella pensaments prou íntims que potser a ningú més havia transmès.

-Bé, només he estat amb dues noies- va dir ell - amb una d'elles no hi havia cap tipus de connexió. Era molt guapa, sí, però no em despertava cap altre sentiment que aquell que et pot despertar la bellesa d'una persona. La trobava molt infantil i les nostres vides no tenien res a veure. Aviat ho vaig deixar córrer.

Ella l'escoltava pausadament i entenia els seus motius; al cap i a la fi, encara que en un altre nivell, a ella, li havia succeït el mateix amb el sexe masculí.

-I l'altra noia...- va continuar ell - ella, crec que estava molt penjada de mi, però jo no n'estava gaire d'ella. Jo no sentia aquella química. Sí, era agradable, intel·ligent i estava bé passar estones amb ella; però no era amb qui volia compartir la meva vida. Necessitava sentir alguna cosa més que amb ella no sentia.

Sense poder evitar-ho, ella va començar a plorar interiorment, i va fer tot l'esforç possible per mostrar un somriure tranquil·litzador. Sentia la necessitat d'allunyar-se d'aquesta imatge que ell li havia dibuixat. Al cap i a la fi, ella sabia perfectament que ell no estava parlant en passat, sinó en present. Ella no va poder evitar reconèixer-se en les seves paraules. Ella no va poder evitar saber que li estava dient: aquesta noia ets tu.

I tot es va fer silenci. [...]

Auf deutsch noch einmal

Gertern: allein
Heute: allein
Morgen: allein

Warum immer dieses Gefühl?
Was sollte ich mache um fröhlich mich zu fühlen?


Noves descobertes:




Padi Fuster o el que és el mateix Centella. Descarregeu-vos el seu treball a http://www.centelleando.net/ i ja em direu...





Maintenant mon cours de français m'attend! À bientôt!

Aforismes

Des de fa un temps he fet meu l'aforisme: "Destacar, aprendre i avançar"
Tot i que practico fins a la sacietat el segon verb i el tercer, el primer se'm resisteix.
I no m'entengueu malament; no vull destacar com a rara o com a supernosequè davant de ningú. Simplement destacar per diferent, per no ser una més del ramat. És evident que si vols formar part de la societat, has de jugar al seu joc i saber les seves normes, però no t'has de deixar endur per allò que els altres volen.
Avui que estic de pràctiques veig que ni destacar ni "pepinos en vinagre". Carai tu! 28 anys i encara sembla que algú "m'hagi de fer el llit". De què tinc por? De quedar malament? Total, estic aquí per continuar amb els següents verbs. Si no destaquem, no podrem ni aprendre ni avançar.

Au! marxo un altre cop al laboratori a continuar amb les pràctiques i a partir d'ara, posaré més que mai en pràctica el "Destacar".
Ja us contaré...

No diuen que "l'avarícia trenca el sac?"

Vull anar...

• a veure el concert de Charades d'aquest divendres al Pub Línia
• a un dels "Guateques de Ramón" a Saragossa
• al Tremendos Pop Festival de Monzón
• a veure Tachenko
• a un altre concert de Sidonie
• a una sessió de "Our Favourite Club"
• a veure com punxa l'Edu Lobo
• a un altre concert de La Casa Azul
• a un altre concert de Facto Delafé y Las Flores Azules

En fi, que vull anar a massa llocs i tal i com pinta la feina... em quedaré sense la meitat de totes aquestes propostes

Voluntaris que m'hi vulguin acompanyar?

Més indie: La costa brava

La lluvia en Sevilla es una maravilla...

Després de l'entrepussada de l'altre dia (només va ser això una entrepussada que em va fer posar de mala lluna durant unes horetes) les coses es veuen millor.

Continuo pensant que el viatge a Sevilla ha estat com la clau que necessitava per tancar el pany de la porta; ja se sap, si no tanques amb clau, sempre poden entrar lladres.

Altres queixes:
Estic del treball de les proteïnes fins al monyo!!! Encara que com diuen: "sarna con gusto no pica"

A veure si torno a agafar el fil del bloc...

Taquicàrdies...

Aquest post no havia de ser per tu. Aquest post havia de ser per explicar els meus tres dies a Sevilla i ara em veig aquí, novament tancava al bucle.
Per què quan el tall és profund i per fi aconsegueixes que la carn comenci a cicatritzar, algú et tiba la pell i es torna a obrir la ferida. Per què?????

Aquest cop era jo qui anava pel meu camí; per què després de tres dies fantàstics per no oblidar, tornes? Ja no et vull. Almenys no d'aquesta manera.... al cap i a la fi tu sempre t'esforces en demostrar que no t'interessa res del meu món. Per què hauria de continuar jo fent l'esforç?
Només recordar el que he vist avui em fa sentir tan malament, que a partir d'aquest moment ja no entres als meus records. I bé, sé que no en tens la culpa d'això i que mai et recriminaré res, però ara mateix necessito escriure-ho:

Hi ha vida després de Sevilla!!

Dehra Dun o com passar un dissabte diferent

Dissabte vaig anar a veure els Dehra Dun dins de la programació del XXIIè Mercat de la Música.
La veritat és ben poques coses havia escoltat d'ells: per Radio 3, el seu Myspace i potser en algun altre lloc esporàdicament.
El concert va estar força, força bé: bon ambient (encara que poca gent), mogudet, interessant i entretingut. Els del grup "majos per que sí" (en tots els sentits...jaja).
Després la nit s'havia d'acabar al Línia escoltant sessions psicodèliques, però per no avorrir a qui m'acompanyava (i a més que quan vam arribar-hi estava la cosa bastant paradeta) vam canviar els plans.

En fi... és en aquests dies i en aquests moments quan trobo a faltar que per aquí hi hagi algun festivalillo amb cara i ulls i que torni el Go! i tornar a Saragossa a reviure l'ambientillo d'aquest estiu. Ais.... Tot no es pot tenir en aquesta vida.

Mentre, em conformaré escoltant més Tachenko (mira ves, ara m'ha agafat per aquí...)



La meva adquisició al Mercat de la Música va ser el disc del Rocky Roberts.






Quelle surprise!! quan vaig escoltar que un dels dj's del Mercat punxava "Les cornichons" de Nino Ferrer. La vida sempre et porta sopreses...


Records!

Estic viva!!!!

Estic viva, estic viva.
Quan pugui actualitzo el pobre bloc, que gairebé s'està morint de pena.
Ais la feina i els estudis..........

Fins aviat.
Petons als pocs que deveu llegir el meu bloc (quants deveu ser?)

8/7/08 23.47h 27ºC

Heute kann ich nur denken an wie mein Leben ohne dich kennezulernen wäre.
Heute bin ich sicher, dass es ein bischen besser wäre.
Ich wünsche dir dein Glück, aber bitte hilf du mir dich zu vergessen.

Musiqueta per dormir:


Bé, un grupet més a la llista, Grande-Marlaska.






Schläft in Ruhe...

Benvingut juliol, benvinguda solitud

Bé, doncs començat el juliol, ha començat la meva estada a Saragossa.

Potser és el que necessitava. Potser és el que he estat buscant. Potser és el que m'esperava. Potser...
Sigui com sigui, encara queda tot un mes per descobrir racons de la ciutat, racons dels meus pensaments i racons de la meva solitud volguda.
Encara que, de moment, la tranquil·litat m'envaeix i em prenc les coses d'una altra manera.
I potser sí que trobo a faltar petites coses, però també en descobreixo altres de gratificants.

Cada dia que passa em sento més a prop del meu nirvana particular: el Carpe Diem



Música...



Fa dies que no em trec del cap la cançó Muertos de Facto Delafé y las Flores Azules: "estaremos muertos toda la eternidad..." http://www.youtube.com/watch?v=fjETSXYdNvU


Tschüs, bis bald!

John, Where's Your Nose?

Amb tants de mils de milions de persones que passem per aquest món, és normal que entre uns i altres ens anem assemblant. Vull dir que no hi ha un nombre infinit de color d'ulls, ni un nombre infinit de color dels cabells. Però tampoc hi ha un nombre infinit de formes de boca, ni ulls, ni dits de les mans.
Som com un gran Mister Potato ensamblat abans de néixer.

És per això, que és normal conèixer gent que tingui trets físics tan similars.
Fa temps que em fixo en diferent gent que té un mateix nas. I no sé pas per què?
Em crida l'atenció la gent que té el nas com en Lennon. Recomptant, sé de 5 persones a qui podria adjudicar-se la paterninat al Beatle, si en comptes del DNA ens analitzéssim el nas.
En fi... que ja tinc un altre motiu de col·lecció: gent amb nas de Lennon


Coses...


Doncs, sense deixar el John, us poso la foto típica amb la Yoko i el mimetisme que el Joel Joan i l'Anna Sahun van fer d'aquesta imatge per al Porca Misèria




Pels qui estiguin avorrits, escolteu el Gainsbourg i la Sylvie Vartan i conei-xereu una mica millor els sixties francesos.





Adieu!

A l'estiu tota cuca viu...?

Dijous finalment, vaig anar a conèixer qui seran (si no passa res) els meus companys de suors de juliol.
Que agradables són tots!
Bé, ja sabem que no sempre són tot flors i violes i que potser hi haurà moments en què les coses no rutllaran com potser m'agradaria, però... no diuen que la primera impressió és la que compta? Doncs la meva va ser molt i molt bona (i això que vaig marxar malalta de casa i vaig arrossegar-me per la ciutat mig enfebrada)
Tant de bo aquest mes serveixi per acabar de treure la pols a les idees i aprofitar els dies (i les nits) al màxim.

Per cert, esteu convidats...


Teràpia musical:


Deluxe o Xoel López. Vaig veure, ja fa setmanes el seu concert per FlyMusic i em vaig penedir de no haver-lo anat a veure a Monzón al "Tremendo Pop Festival". En fi... a tot arreu no s'hi pot ser. Qui sap si aquest estiu...






Intenta ser feliç

Estaria bé....

Estaria bé divertir-nos com ho vam fer ahir...
Estaria bé deixar de patir...
Estaria bé oblidar que va existir...
Estaria bé passar més temps amb els amics...

Estaria bé ser una mica més irresponsable...
Estaria bé continuar sentint el que sento...


Les postres:


El primer que es queixi i digui que a casa nostra no fan res, és perquè és un ignorant. Ahir a Pereza, no hi havia ni mig pavelló ple. Ais!... en fi, més Rubén i més Leiva per a nosaltres sols.







La Flymusic se'ns mor. Per una vegada que tenim un canal on escoltar i veure altres coses que no siguin les de sempre, va i ens la tanquen!! Tant de bo s'ho repensin.






Aneta! t'animes a venir a veure Os haxixins?






Apa, aquest cap de setmana Festa Major (passada per aigua? segur que sí, com cada any)

cansats, cansados, fatigués, tired, müde....

Carai! sembla que últimament tothom deixa de fer el que fa per a dedicar-se a altres coses. I és que fa unes setmanes que només sento notícies d'empreses que tanquen o bé es reconverteixen (ja sabeu: renovar-se o morir), de clubs de música que es desfan (llàstima...) i fins i tot de parelles que decideixen anar cadascú per la seva banda.
Deu ser que ens cansem de fer sempre el mateix?
Si realment miro enrere només puc dir: sí, no m'agrada la monotonia (encara que hi estigui condemnada laboralment) i cada dia em dono més compte que necessito canviar per saber que continuo aquí, al peu del canó.






Facto delafé y las flores azules. El dia 11 de maig vénen i jo, com no podia ser d'altre em toca treballar, arrrrg!!! (algun voluntari que vulgui treballar per mi?)




Feliç pont qui en faci (jo no!)

Es ist immer dasselbe...
Ich kann nicht an niemanden glauben.
Ich bin Schwarzseher. Ja, und? Die Welt habt mich gezeigt, dass ich nicht an das Ziel angekommen kann.
Ich glaube nicht an mich, an dich, an die Liebe, and die Freundschaft, an nichts.
Es ist zwecklos...
Und meine Schüchternheit ist mein besser Alptraum.
Ich fühle mich so allein...
Bin ich zu ehrgeizig? Ich möchte nur an mich glauben und wissen, dass ich auf dich zählen kann.
Allein, allein, allein. Ich kann nur diese Wörter wiederholen.
Warum habe ich diese Gefühle?. Wo habe ich mich geirrt?. Wo habe ich Fehler gemacht?

Ich kann nur diese Wörter auf (schelchtes)Deutsch screiben.
Wo bist du? Existierts du oder nicht?




Pels qui encara no heu vist cap programa de Muchachada Nui, teniu l'oportunitat de torna-los a veure. Dimecres va començar la segona temporada de "muchachos"





Mercy de Duffy. Doncs això, mercy!




Quines poques ganes de viure el dia d'avui...
Fins a la propera!

Coses (in)explicables...

Ahir em va tornar a passar per segon cop a la meva vida.
Algú que no es recorda del meu nom i que no sap res de la meva vida em crida i em diu "veritat que tu et dius Laura?"
No sé, encara que continuo pensant que el determinisme és una trola... com pot ser que amb el munt de nom que existeixen al món em diguin Laura? És que faig cara de Laura, potser?

Bé, els qui em coneixeu, entendreu aquest post. La resta, si algú té interès perquè li ho expliqui tot, amb pèls i senyals, que deixi un comentari.

Propostes:


Algú s'hi apunta? Segons com vagi tot, potser dissabte m'hi arribo a veure els Lori Meyers (el cartell no és el d'aquest any). Tot depèn... com la vida







Un altreu grup per descobrir (si no ho heu fet ja). Tarik y la fábrica de colores



Apa-li. Siau!

Ratllant la cursileria (si és que ja no he fet )...

Crec que a l'igual que la matèria (que ni es crea ni es destrueix), la felicitat volta pel món en una quantitat finita (i de moment inquantificable, doncs no existeix cap mètode per mesurar-la).
Penso que la felicitat passa d'unes mans a unes altres (no em pregunteu com perquè no en tinc ni "pajoreta" idea) i que quan tu demà et sentis trist/a et donaré una mica de la meva felicitat. Poc a poc tu aniràs omplint les teves reserves i el dia que jo, o bé algú a prop teu ho necessiti, el consolaràs regalant-li part de la teva felicitat.
Així és com crec que la felicitat viatja d'un lloc a un altre. És la nòmada invisible que ens acompanya i ens abandona (potser massa sovint).
Però saps quin és la seva millor virtut? saber que com tots els nòmades, encara que no es queda mai a viure en un lloc fixe, tornarà quan tigui necessitat de tu.

A tot aquell que es senti al·ludit: gràcies per donar-me part de la teva felicitat quan ho he necessitat!!!!

Avui és un dia de calma...



Però escolteu Luces de neón dels Lori Meyers. Simplement fantàstica!




Bye!

PS: continuo pensant que aquest post m'ha quedat molt cursi.... aissss!

En busca de l'indie perdut

Busco, busco i no trobo. No trobo gent amb qui anar a escoltar indie, beat, freak-beat, psicodèlia, powerpop, nothern soul, garage, etc.

I és que després de passar-me anys i anys anant als "garitos" de moda i preguntar-me com carai podia ser que tots els meus amics s'ho passessin genial i jo m'avorrís com una ostra en una piscina, fa uns anyets vaig poder canviar de "religió" musical i començar a escoltar el que resulta que és la música que m'agrada.

Ara, em trobo que les poques coses que fan per aquí són en comptagotes i les que fan a uns quants quilòmetres... doncs vaja, que us diré, que encara que hi voldria anar, no és plan que em plantifiqui jo sola "por esos lares" que també seria un tant avorrit. I el tema d'obligar al personal, doncs tampoc no va amb mi (encara que ells em diguin que sí que tenen ganes de venir, quan sé que en realitat els obligaria).

En fi, que com diuen tots els concursos del rasca-rasca: seguiré buscando....

--------------

GENIAL!!!! M'ho vaig passar tan bé dissabte a "cal Cotton" veient els Sidonie.

Si mai tornen, que sapigueu "xatis" que us hi arrossegaré! jeje...

Tschüs, bis später!

Another boring day...

I pensar que podria haver fet i no he fet res. I el dia se'n va i encara està tot per fer...
I que he ocupat la ment en planejar i pensar. I que continues venint a veure'm quan no tinc temps. I que si tu també véns, l'únic que faré serà perdre temps pensant en què vindràs. I potser vull que vinguis, però si només has de venir per molestar... si us plau, queda't on ets que tinc molta feina.
I és que avui el dia no ha estat gens productiu. Vaja, que no he fet res...

Demà serà un altre dia (espero)

-----------------



Continuo pensant en tu. El (nou) Fiat 500 està molt i molt bé, però no et puc treure del meu cap.

Siau!

Sarna con gusto...

Estic morta de sooooon.
Després de treballar tota la nit i no poder parar ni un sol minut, ara em toca fer pràctiques i després classe i després física i després treballs per entregar i després més treballs i més exercicis i després.... I si tinc temps dormir i dormir fins que el meu cos ja no recordi que porto dues nits treballant i dos dies teclejant davant de la pantalla...

Coses i més coses:


Aquest dissabte vénen els SIDONIE!!!!! Ja tinc l'entrada a punt. Cap al Cotton hi falta gent










Veritat que és xula aquesta bossa?. Tan retro... tan vuitantera... ais!




Apa, que marxo a les pràctiques
Siauu!!!

A la parada del bus...

Espero i espero i no sé què espero.
Per si de cas, continuaré esperant encara que començo a estar bastant cansada...

Massa gran per als petits, massa petita per als grans...

No sé per què coi sempre escrir al blog els dies que em sento la més desgraciada del món mundial. Deu ser que em serveix per fer teràpia a mi mateixa (un psicòleg costa massa diners...).
Doncs això, que em dóna la sensació que porto uns dies fent el ridícul més espantós de la meva vida i que no sé pas si les coses que m'imagino són veritat o simplement són això, productes de la meva imaginació...

Per avui res més (ni tan sols cap recomanació... faig festa)

A espavilar-se toca!!

lluiiiiiiiiiiiiiiiiiis.............clic!!

Passant aquests dies pel carrer, no he pogut deixar de mirar tots els cartells que farceixen les faroles, tanques i racons de la ciutat i que ens anuncien que ja tornem a ser en campany electoral. Les eleccions sempre em recorden que ja s'acosta la primavera.
En un dels cartells hi surt la Chacón sense ulleres. I dic jo, si sempre que surt a la TV du ulleres, per què carai se les ha de treure per fer-se la foto?

No he entès mai per què la gent quan es fa una foto es treu les ulleres. Diuen que ho fan perquè així surten més naturals i s'agraden més. Un, ha de sortir a les fotos tal i com es mostra al món perquè al cap i a la fi si et "transformes" abans de fer-te la foto, quan al cap dels anys te la miris no et reconeixeràs...
Conec una persona que quan l'hi han de fer una foto es treu la cama ortopèdica. Diu que vol sortir natural; i una altra que es treu la roba, què hi ha més natural que això?

Així que quan et tornis a fer una foto no et treguis les ulleres, et tapis la taca que t'has fet a la samarreta a l'hora de dinar o intentis tancar la boca perquè no se't vegin els ferros de les dents. Al cap i a la fi, si vols sortir sempre perfecte a les fotos... quina gràcia té fer-se una foto?


Ich bin zufrieden,
ich glaube, dass ich dich schon vergessen kann.
Ich mochte nur deine Freundschaft,
heuzutage ich weiss, dass ich von dir nichts erwarten kann.
Aber ich kann schon nicht wissen,
ob du mit mir spielen hast.
Also... ich möchte dich nur sagen: Tschüs (bis niemals?)



Altres coses...
no vaig poder anar a veure el David Carabén (Mishima) + Guillamino, vaig haver d'anar a treballar (coses que passen)


Aquest diumenge toca:


Vermouth time. Anirem a fer el vemut del diumenge com es feia fa una pila d'anys. Proposo reinstaurar aquest costum (si és que torna el retro en tots els àmbits i no només en la moda i la música...)







Love of lesbian. Aquest diumenge a la tarda el cantant de Love of lesbian + el cantant de El chico con la espina en el costado. En aquest sí he hi vaig (sicher!!!). Ja us contaré.



Consell del dia: no busquis la felicitat (s'han esgotat les existències)
Siau!

La casa azul

El no-concert (en teoria es va suspendre per problemes tècnics) va acabar sent un concert amb totes les de la llei, encara que sense pantalles ni els androides del Guille Milkyway. Però vaja, tot el públic fèiem de coros i en els moments en què el Guille s'oblidava de la lletra (disculpat queda) ens sentíem protagonistes de poder-li donar un cop de mà.
L'ambient... genial i el concert, com ja he dit, encara més (i sobretot perquè ens van retornar els diners). Així doncs... què més es pot demanar? Guille Milkyway en estat pur i íntim i a més DE FRANC!!!

L'única pega, per què serà que em cauen tan bé els tios que van de "victimilles" per la vida i que no confien en ells mateixos???

Nouvelles:


Aquest divendres: Concert impossible: Mishima + Guillamino. Ja us contaré a veure què tal...



Bis bald!

Que la suerte te acompanye...

Creus en la sort?
Vull dir si penses que tots estem exposats a ser tocats per ella?
Ahir a la nit i després de molt de temps pensant si realment existeix o no, ho vaig tenir clar: en menys de mitja hora em diuen que em quedo sense feina, com a conseqüència d'això els meus plans per l'estiu se'n van al "garete" i una persona a qui aprecio (potser caldrà començar a conjugar aquest verb en passat) em dóna per enèssima vegada una excusa per evitar trobar-se amb mi.

Avui el dia no s'ha aixecat gaire millor i té previsions de continuar igual de negre. En fi, tant de bo hagués nascut amb el do de l'optimisme.
Necessito més que mai estar sola en aquest món tan incomprensible...

Paint in black (Rolling Stones):
No sé qué pasa que lo veo todo negro.
Porque cualquier color se me convierte en negro.
Las chichas van vestidas con dibujos op-art,
la mitad es blanco, más lo tengo que imaginar...

Propostes:


La casa azul. Aquest divendres aniré a veure com s'ho munta el Guille Milkyway.





No us perdeu Samantha oups! pel k33. El doblatge català és bastant millorable, però en la versió original (francès) c'est magnifique!!


Intenta ser feliç!!

Nouvelle année, nouvelle vie?

Cada any em passa el mateix, quan falten pocs minuts per les 12 de la nit del 31 de desembre acabo pensant "tot allò que aquest any he deixat de fer són moments perduts". Per sort, aquest pensament és el suficientment efímer com per pensar, minuts després d'empassar-me el raïm "aquest any faré tot allò que no vaig poder o vaig voler fer l'any anterior"

eSpErO qUe AqUeSt AnY sIgUi VeRiTaT!!!!


Recomanacions pel nou any:





The fortune tellers. Per aquells que tingueu ganes d'escoltar coses noves. Ja se sap: any nou, música nova!!







Muchachada nui. Per aquells que no heu seguit cap programa d'aquesta troup, a partir de Setmana Santa tornen a la Tv2, els dimecres a la nit. És un humor tan absurd i subrealista que no us el podeu perdre.



Bis bald!!