A grans mals...

Vaig oblidar que t'havia d'oblidar i ara no recordo quan vaig decidir de fer-ho. En fi, mala memòria, suposo...

Col·lecciono mirades, però crec que algunes d'elles ja estan caducades. Potser que les vagi deixant pel camí, al cap i a la fi, no tinc prou disc dur per recordar-les totes.





Avui canviem de registre:



Jet i el seu cantant Nic Cester. Mira, ves... està de molt bon veure, que hi farem. Debilidad humana...
Ei!! que el seu rock garage també m'agrada very much. Apa escolteu "Put your money where your mouth is" i ja em direu.





Ens retrovem aquí (si tu vols)!!

Vivències

Tot ésser humà ha d'evolucionar si vol adaptar-se al medi. I estic evolucionant, i m'agrada fer-ho. Però encara que no sé fins on arribaré; l'únic que puc dir que aquesta evolució em porta molts cops, a una mena de solitud que m'agrada. En fi... quin munt de maneres de viure!!! ara visc d'aquesta manera, qui sap qué faré d'aquí a un any...





Indie per un tubo....






Els "mañicos" Tachenko. És xula la cançó "1986"









Siaaauuuu!!!

Salta puça!!

Pel que sembla, fa dies que a la feina tenim una plaga de puces i altres insectes transmissors de malalties. El vestuari està ple d'atrapapuces i làmpares d'aquelles blaves que "achicharren" tot bitxo volador.
I com que continuo tenint aquella curiositat (per sort!) de quan tenia 5 anys, poso el dit al paper enganxifós de l'atrapapuces i m'hi quedo enganxada (of course), acosto la mà a la llum blava per saber si la llum és freda o a part del color blau també emet calor, oloro les coses per saber si desprenen alguna aroma especial...

En fi, que pel que sembla a l'única a qui atreuen totes aquestes andròmines és a mi, però ni rastre de puces, ni de mosquits ni de mosques... ni rien de rien.

Si és que tota aquesta fauna és més llesta que nosaltres.

Per atrapar puces, no hi ha res millor que posar un gos al vestuari, veuràs com llavors sí n'agafen.

Lori Meyers. L'altre dia em van deixar un Cd amb cançons d'aquest grup (desconegut per a mi, fins ara) i la veritat és que m'agrada molt.

Quan em senti "rica" me'l compro!!!






Apa-li que me n'hi torno!!!!

Sense consumir paraules...

Porto més de mig dia viscut i la veritat és que avui, no he gastat massa paraules.
És un dia d'aquells en què el cervell no és capaç d'enfilar un seguit de pensaments massa lògics.
Vaja, que per dir coses sense massa sentit i posar la pota, doncs millor no dic res.
I és que crec que avui m'he deixat l'eloqüència sota el coixí. És clar, m'he passat bona part de la nit somiant que parlava i que donava un sarpat d'explicacions a no sé quin munt de gent...
Bé, a veure si demà em vol acompanyar.
Mentre, escric aquest post, que ha quedat prou raret, el pobre.



Avui, un fotolog:
www.fotolog.com/miquipuig

I una foto xula, que he trobat:

M'agrada...

Els gelats. El seat 600. Matt Damon (com actor). Caminar pel carrer un diumenge quan tot just acaba de sortir el sol. Èxist fm. El cinexín. Tapar-me fins al nas els mesos d'hivern. Que algú em digui que m'estima. El fiat 500. El jersei negre amb la jaqueta verda. Porca Misèria. Pensar en coses absurdes. The Kinks. Anar a veure alguna expo en companyia d'algú. Saber que puc comptar amb tu. Escoltar "I've dreams to remember" quan tinc ganes de plorar. Xerrar pels colzes quan estic contenta. Silenci?. Deixar-me endur per la ment. La mel i mató. "A cualquier otra parte" de Dorian. La foto de John Lennon que venen a la botiga de davant de casa. Les ulleres i els gafapasta. Caminar sola pel carrer. El brie amb codonyat. Que no em qüestionin els meus gustos alcohòlics. Audrey Tautou. Els nois que es pentinen sense clenxa i amb el cabell cap endavant. No haver-me de justificar per res. Saltar d'un fotolog a un altre. La roba de noi que dissenya Maria Guyé. Nosoträsh. Veure pel·lícules poc comercials.La bossa Merc de vinil vermella amb la target. Anar per carrers poc transitats per descobrir petits plaers. Sentir-me sola de tant en tant. L'oli verd (quan més amargant, millor). Beat club. L'olor del fred. El meu nou color de cabell. Fer allò que gairebé ningú vol fer. Els escrits sense faltes d'ortografia. Que algú enviï algun comentari als meus posts...





Un altre grup del qual m'he de baixar alguna cançó d'internet:










Octubre (busqueu-los a Bip Bip records)




Apa-li! que me'n vaig a dinar....

Comprar el futur amb l'esforç d'avui.

La veritat és que hi ha dies en què penso si tot l'esforç valdrà la pena.
Que no sé si cal que m'ho prengui tot tan a la valenta.
Que potser passant amb un esforç raonable n'hi haurà prou o potser cal que m'hi esforci encara més.
I és que hi ha dies, que quan m'aixeco de dormir penso que no cal voler-se menjar el món.
Ais!... no sé....

En fi, estic feta d'aquesta pasta i sé que per poder dir que "he perdut" abans, necessito saber que he jugat amb tots els números.

Però també sé que cada dia sóc més feliç (encara que ara per ara, la meva felicitat vagi de la mà dels maldecaps, de les corredisses i de l'estrès que això em suposa).

Finalment, serà aquest. Us agrada?

L'In-somni ja s'acosta i he decidit que vull anar a veure com punxa el Miqui Puig. A veure si tinc qui m'hi acompanyi (de moment, sembla que sí. Merci Eva!!)

Fa dos dies que em sento com la cançó Nuestro baile del "viernes" dels Sidonie

Son las 6 he dormido mal es un día gris tú no estas y no hay café, es hermoso existir 7 y 10 alguien escribió en el ascensor el placer se puede comprar pagando con dolor. Yo soy uno más de esos rostros tan comunes en el autobús son las 8 y hoy es lunes [...]..........Sidonie

See you!!

Haciendo astillas el reloj

No sé per què sempre visc pendent del rellotge i del temps. És com si el fet de saber en tot moment quina hora és, em servís per controlar tot el que passa al meu voltant. Però no, només serveix per adonar-me'n el poc temps que em queda per fer això o allò.
Des de fa un temps, m'obligo a separar-me d'ell en els moments en què no és necessari dur-lo.
Un cop, un amic em va ensenyar que el fet de viure sense rellotge et fa gaudir més de cada moment.
Perquè... al cap i a la fi, quina importància té saber l'hora quan disfrutes del moment?

Apa doncs, fora rellotges i a viure el moment!


Lola
I met her in a club down in old soho
Where you drink champagne and it tastes just like cherry-cola
C-o-l-a cola
She walked up to me and she asked me to dance
I asked her her name and in a dark brown voice she said lola
L-o-l-a lola lo-lo-lo-lo lola [...]






The Kinks

I si teniu una estona, escolteu el Jimmy Rat




Seine

À bientôt!!

Obsessions...

Des de ben petita sóc fetitxista...
Fetitxista de les ulleres. Sobretot de les ulleres de pasta. I sobretot de pasta negra.
Sempre he sentit una simpatia especial per aquella gent que no conec de res però que porten ulleres. I si el "subjecte" en qüestió és del sexe oposat... vaja que llavors la simpatia creix. Però si les ulleres són de pasta negra... millor us ho imagineu.
I per què? Doncs no ho sé, però vaja, a altres els hi dóna per col·leccionar objectes; jo col·lecciono records de gent amb ulleres.


[...]Des de hace un tiempo, si me permites,
todo me sale genial.
Me siento más cerca de los Beatles,
que de tus discos de jazz [...]....................... Pereza

Fins aviat!!

Je ne peux plus...

No puc més.
Avui no puc més.
Porto un parell de setmanes així.
Un parell de setmanes que el meu cervell només pensa en: feina, estudis i com es va acabar tot.
I tot és tan absurd, que el que més em preocupa és això, com es va acabar tot.
No m'agrada deixar les coses a mitges i sento que tot es queda pel camí.
I vull esborrar tot allò que només ocupa espai mort en el meu cervell, però és que tampoc sé on deixar-ho...
I només vull escoltar "Cualquier otra parte", que és on ara mateix voldria ser...

Ver que ya no piensas en mí
Que ya no crees en la gente
Que tomas pastillas rosas
Y te has vuelto nihilista
Y sueñas con no soñar

Entraría en tu luz
Con una canción sencilla
Tres notas y una bandera
Tan blanca como el corazón
Que late en tu cuerpo de niña

Estaría tan lejos de ti
Que ya no recuerdo el momento
En que te dije por última vez
Que el cielo se está abriendo
Y se abre bajo tus pies
Y quiero que vengas conmigo

A cualquier otra parte (…)..........................Dorian

Aquesta nit, deixaré de pensar per uns moments...

Sigues feliç!

Tot comença (de nou)...

Bé, està decidit. He decidit obrir de nou el blog i aquest cop no tancar-lo.
Després d'uns quants mesos d'activitat, un moment de ràbia em va fer eliminar-lo.
Però després de la tempesta sempre arriba la calma. I he decidit reobrir-lo, però aquest cop per no tancar-lo més.
Sé que a molts de vosaltres us sorprèn o us estranya (no ho sé) la manera que tinc d'expressar tot allò que penso. Crec que el blog ofereix la possibilitat de dir el que molts cops no m'atreveixo a dir o prefereixo guardar-me per a mi.
En fi... espero que si en teniu ganes participeu al blog. Totes les respostes seran benvingudes.

Vas-y!! Vivez la vie en Pop!!!!