És un dia d'aquells en què el cervell no és capaç d'enfilar un seguit de pensaments massa lògics.
Vaja, que per dir coses sense massa sentit i posar la pota, doncs millor no dic res.
I és que crec que avui m'he deixat l'eloqüència sota el coixí. És clar, m'he passat bona part de la nit somiant que parlava i que donava un sarpat d'explicacions a no sé quin munt de gent...
Bé, a veure si demà em vol acompanyar.
Mentre, escric aquest post, que ha quedat prou raret, el pobre.
Avui, un fotolog:
www.fotolog.com/miquipuig
I una foto xula, que he trobat:
1 comentari:
GRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR! acabo d'esciure't algo i després em comença a demanar tonteries de noms, contrasenyes i més xorrades!!!
Doncs que el deia que jo també t' "ai lo biuuuuuuuuuuuuuuuu" (ja sé que aquest comentari no va aquí, però és "lo" últim que has escrit).
Continuava dient que nosaltres no som massa de dir-nos aquestes coses(que també) però que el dia de demà si estem amb algú (si això passa), em sembla que serem més de tocar, acariciar...més que no pas de dir coses com "cari", "amor", perquè això em sona massa a telenovel·la.
Penso que el dia que marxem de casa les coses ja no seran igual (potser llavors ens direm més coses com "t'estimo"), però és llei de vida i el canvi començarà quan la Gemma marxi a casa seva (que raro que es farà).
Ale, et deixo amb els teus bichos, cocos gram +/-, les teves coloraines i ADNs.
Laura
Publica un comentari a l'entrada