Coses (in)explicables...

Ahir em va tornar a passar per segon cop a la meva vida.
Algú que no es recorda del meu nom i que no sap res de la meva vida em crida i em diu "veritat que tu et dius Laura?"
No sé, encara que continuo pensant que el determinisme és una trola... com pot ser que amb el munt de nom que existeixen al món em diguin Laura? És que faig cara de Laura, potser?

Bé, els qui em coneixeu, entendreu aquest post. La resta, si algú té interès perquè li ho expliqui tot, amb pèls i senyals, que deixi un comentari.

Propostes:


Algú s'hi apunta? Segons com vagi tot, potser dissabte m'hi arribo a veure els Lori Meyers (el cartell no és el d'aquest any). Tot depèn... com la vida







Un altreu grup per descobrir (si no ho heu fet ja). Tarik y la fábrica de colores



Apa-li. Siau!

Ratllant la cursileria (si és que ja no he fet )...

Crec que a l'igual que la matèria (que ni es crea ni es destrueix), la felicitat volta pel món en una quantitat finita (i de moment inquantificable, doncs no existeix cap mètode per mesurar-la).
Penso que la felicitat passa d'unes mans a unes altres (no em pregunteu com perquè no en tinc ni "pajoreta" idea) i que quan tu demà et sentis trist/a et donaré una mica de la meva felicitat. Poc a poc tu aniràs omplint les teves reserves i el dia que jo, o bé algú a prop teu ho necessiti, el consolaràs regalant-li part de la teva felicitat.
Així és com crec que la felicitat viatja d'un lloc a un altre. És la nòmada invisible que ens acompanya i ens abandona (potser massa sovint).
Però saps quin és la seva millor virtut? saber que com tots els nòmades, encara que no es queda mai a viure en un lloc fixe, tornarà quan tigui necessitat de tu.

A tot aquell que es senti al·ludit: gràcies per donar-me part de la teva felicitat quan ho he necessitat!!!!

Avui és un dia de calma...



Però escolteu Luces de neón dels Lori Meyers. Simplement fantàstica!




Bye!

PS: continuo pensant que aquest post m'ha quedat molt cursi.... aissss!

En busca de l'indie perdut

Busco, busco i no trobo. No trobo gent amb qui anar a escoltar indie, beat, freak-beat, psicodèlia, powerpop, nothern soul, garage, etc.

I és que després de passar-me anys i anys anant als "garitos" de moda i preguntar-me com carai podia ser que tots els meus amics s'ho passessin genial i jo m'avorrís com una ostra en una piscina, fa uns anyets vaig poder canviar de "religió" musical i començar a escoltar el que resulta que és la música que m'agrada.

Ara, em trobo que les poques coses que fan per aquí són en comptagotes i les que fan a uns quants quilòmetres... doncs vaja, que us diré, que encara que hi voldria anar, no és plan que em plantifiqui jo sola "por esos lares" que també seria un tant avorrit. I el tema d'obligar al personal, doncs tampoc no va amb mi (encara que ells em diguin que sí que tenen ganes de venir, quan sé que en realitat els obligaria).

En fi, que com diuen tots els concursos del rasca-rasca: seguiré buscando....

--------------

GENIAL!!!! M'ho vaig passar tan bé dissabte a "cal Cotton" veient els Sidonie.

Si mai tornen, que sapigueu "xatis" que us hi arrossegaré! jeje...

Tschüs, bis später!

Another boring day...

I pensar que podria haver fet i no he fet res. I el dia se'n va i encara està tot per fer...
I que he ocupat la ment en planejar i pensar. I que continues venint a veure'm quan no tinc temps. I que si tu també véns, l'únic que faré serà perdre temps pensant en què vindràs. I potser vull que vinguis, però si només has de venir per molestar... si us plau, queda't on ets que tinc molta feina.
I és que avui el dia no ha estat gens productiu. Vaja, que no he fet res...

Demà serà un altre dia (espero)

-----------------



Continuo pensant en tu. El (nou) Fiat 500 està molt i molt bé, però no et puc treure del meu cap.

Siau!

Sarna con gusto...

Estic morta de sooooon.
Després de treballar tota la nit i no poder parar ni un sol minut, ara em toca fer pràctiques i després classe i després física i després treballs per entregar i després més treballs i més exercicis i després.... I si tinc temps dormir i dormir fins que el meu cos ja no recordi que porto dues nits treballant i dos dies teclejant davant de la pantalla...

Coses i més coses:


Aquest dissabte vénen els SIDONIE!!!!! Ja tinc l'entrada a punt. Cap al Cotton hi falta gent










Veritat que és xula aquesta bossa?. Tan retro... tan vuitantera... ais!




Apa, que marxo a les pràctiques
Siauu!!!