Penso que la felicitat passa d'unes mans a unes altres (no em pregunteu com perquè no en tinc ni "pajoreta" idea) i que quan tu demà et sentis trist/a et donaré una mica de la meva felicitat. Poc a poc tu aniràs omplint les teves reserves i el dia que jo, o bé algú a prop teu ho necessiti, el consolaràs regalant-li part de la teva felicitat.
Així és com crec que la felicitat viatja d'un lloc a un altre. És la nòmada invisible que ens acompanya i ens abandona (potser massa sovint).
Però saps quin és la seva millor virtut? saber que com tots els nòmades, encara que no es queda mai a viure en un lloc fixe, tornarà quan tigui necessitat de tu.
A tot aquell que es senti al·ludit: gràcies per donar-me part de la teva felicitat quan ho he necessitat!!!!
Avui és un dia de calma...
Però escolteu Luces de neón dels Lori Meyers. Simplement fantàstica!
Bye!
PS: continuo pensant que aquest post m'ha quedat molt cursi.... aissss!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada