Avui no puc més.
Porto un parell de setmanes així.
Un parell de setmanes que el meu cervell només pensa en: feina, estudis i com es va acabar tot.
I tot és tan absurd, que el que més em preocupa és això, com es va acabar tot.
No m'agrada deixar les coses a mitges i sento que tot es queda pel camí.
I vull esborrar tot allò que només ocupa espai mort en el meu cervell, però és que tampoc sé on deixar-ho...
I només vull escoltar "Cualquier otra parte", que és on ara mateix voldria ser...
Ver que ya no piensas en mí
Que ya no crees en la gente
Que tomas pastillas rosas
Y te has vuelto nihilista
Y sueñas con no soñar
Entraría en tu luz
Con una canción sencilla
Tres notas y una bandera
Tan blanca como el corazón
Que late en tu cuerpo de niña
Estaría tan lejos de ti
Que ya no recuerdo el momento
En que te dije por última vez
Que el cielo se está abriendo
Y se abre bajo tus pies
Y quiero que vengas conmigo
A cualquier otra parte (…)..........................Dorian
Aquesta nit, deixaré de pensar per uns moments...
Sigues feliç!
1 comentari:
Hola!
Vaig una mica tard, ho reconec, fins avui no havia entrat al teu blog... ja saps q estic enfeinada aquests dies i ves, que passa el temps i d'un dia per l'altre, és el que passa.
No pensis més, no val la pena... sé que és complicat però algun dia deixaràs de fer-ho, miraràs enrera i pensaràs, per a que em trencava tan el cap??? Valia la pena. No val la pena Anna. I si ha acabat així, i si està a mitges, segur que no es per tú. La gent sabrà el que es fa.
Deixa de pensar i viu el present, no miris enrera!
Publica un comentari a l'entrada