Benvingut juliol, benvinguda solitud

Bé, doncs començat el juliol, ha començat la meva estada a Saragossa.

Potser és el que necessitava. Potser és el que he estat buscant. Potser és el que m'esperava. Potser...
Sigui com sigui, encara queda tot un mes per descobrir racons de la ciutat, racons dels meus pensaments i racons de la meva solitud volguda.
Encara que, de moment, la tranquil·litat m'envaeix i em prenc les coses d'una altra manera.
I potser sí que trobo a faltar petites coses, però també en descobreixo altres de gratificants.

Cada dia que passa em sento més a prop del meu nirvana particular: el Carpe Diem



Música...



Fa dies que no em trec del cap la cançó Muertos de Facto Delafé y las Flores Azules: "estaremos muertos toda la eternidad..." http://www.youtube.com/watch?v=fjETSXYdNvU


Tschüs, bis bald!