Taquicàrdies...

Aquest post no havia de ser per tu. Aquest post havia de ser per explicar els meus tres dies a Sevilla i ara em veig aquí, novament tancava al bucle.
Per què quan el tall és profund i per fi aconsegueixes que la carn comenci a cicatritzar, algú et tiba la pell i es torna a obrir la ferida. Per què?????

Aquest cop era jo qui anava pel meu camí; per què després de tres dies fantàstics per no oblidar, tornes? Ja no et vull. Almenys no d'aquesta manera.... al cap i a la fi tu sempre t'esforces en demostrar que no t'interessa res del meu món. Per què hauria de continuar jo fent l'esforç?
Només recordar el que he vist avui em fa sentir tan malament, que a partir d'aquest moment ja no entres als meus records. I bé, sé que no en tens la culpa d'això i que mai et recriminaré res, però ara mateix necessito escriure-ho:

Hi ha vida després de Sevilla!!