dijous, 8 de novembre del 2007

Haciendo astillas el reloj

No sé per què sempre visc pendent del rellotge i del temps. És com si el fet de saber en tot moment quina hora és, em servís per controlar tot el que passa al meu voltant. Però no, només serveix per adonar-me'n el poc temps que em queda per fer això o allò.
Des de fa un temps, m'obligo a separar-me d'ell en els moments en què no és necessari dur-lo.
Un cop, un amic em va ensenyar que el fet de viure sense rellotge et fa gaudir més de cada moment.
Perquè... al cap i a la fi, quina importància té saber l'hora quan disfrutes del moment?

Apa doncs, fora rellotges i a viure el moment!


Lola
I met her in a club down in old soho
Where you drink champagne and it tastes just like cherry-cola
C-o-l-a cola
She walked up to me and she asked me to dance
I asked her her name and in a dark brown voice she said lola
L-o-l-a lola lo-lo-lo-lo lola [...]






The Kinks

I si teniu una estona, escolteu el Jimmy Rat




Seine

À bientôt!!

1 comentari:

Ana Carles ha dit...

Si, si! Fora rellotge!!! La veritat es que penso que sempre tens ganes de perdre'm de vista quan el mires si estem juntes... però entenc que forma part de tú. Encara que els hàbits sempre es poden canviar, eh? Fem un canvi?