dilluns, 17 de març del 2008

En busca de l'indie perdut

Busco, busco i no trobo. No trobo gent amb qui anar a escoltar indie, beat, freak-beat, psicodèlia, powerpop, nothern soul, garage, etc.
I és que després de passar-me anys i anys anant als "garitos" de moda i preguntar-me com carai podia ser que tots els meus amics s'ho passessin genial i jo m'avorrís com una ostra en una piscina, fa uns anyets vaig poder canviar de "religió" musical i començar a escoltar el que resulta que és la música que m'agrada.

Ara, em trobo que les poques coses que fan per aquí són en comptagotes i les que fan a uns quants quilòmetres... doncs vaja, que us diré, que encara que hi voldria anar, no és plan que em plantifiqui jo sola "por esos lares" que també seria un tant avorrit. I el tema d'obligar al personal, doncs tampoc no va amb mi (encara que ells em diguin que sí que tenen ganes de venir, quan sé que en realitat els obligaria).

En fi, que com diuen tots els concursos del rasca-rasca: seguiré buscando....


--------------

GENIAL!!!! M'ho vaig passar tan bé dissabte a "cal Cotton" veient els Sidonie.

Si mai tornen, que sapigueu "xatis" que us hi arrossegaré! jeje...

Tschüs, bis später!

1 comentari:

Ana Carles ha dit...

Ok, està bé... jo sóc la típica amiga que s'ho passa típicament bé en els llocs amb la típica música de masses. Perquè? vete a saber! A mi m'agrada.

Però bé, et plantejo un repte. I no ho dic per dir eh? Busca alguna cosa que pugui fer amb tu, d'aquestes que a tu t'agraden (sense passar-nos que sóc novata en aquest mundillo), i ves a saber... encara resultarà que potser també m'agraden a mi. I com a molt, si ho agafem pel cantó negatiu, descobriré que realment no és el meu "rollo".

Apa ja tens feina! I si ens em de desplaçar, ens desplacem eh? No problem!